dimarts, 9 d’agost del 2011

VISITA DEL TALLER D’OCUPACIÓ DE BENICARLÓ


El passat dia 5 de Agost es va donar una visita del Taller d’ocupació de Benicarló, en concret de l’especialitat de pedra en sec. De tots es sabut que la pedra en sec és molt propera a aquesta zona, i que els anys passats hi ha hagut dos tallers d’ocupació a Vilafranca d’aquesta especialitat.

La visita va començar en la visualització dels treballs fets fins al moment per Escola Taller Els Ports i per Taller de Benicarló. Desprès, acompanyats per Sergio Monfort i Guillem Monferrer ens vam desplaçar fins el pla de Mossorro, on ens van fer una visita guiada per construccions de pedra en sec, amb tot tipus de detalls. I va acabar en una explicació més que clara del Museu de pedra en sec i tot el que el envolta. 

Finalment, es van visitar les exposicions de maquetes de pedra en sec que hi ha ubicades a l’antic Ajuntament de Vilafranca i  les instal·lacions del nou edifici de la Mancomunitat Comarcal Els Ports.
Alumnes i professors en una construcció de pedra en sec.

Les impressions tant d’un grup com de l’altre grup de alumnes treballadors varen ser molt positives.

dimarts, 2 d’agost del 2011

SEMPRE AL NOSTRE COR

El passat 31 de Juliol vam perdre un trosset important de l’Escola Taller. Es va quedar a la carretera per la que passem tants dies quan anem a fer la nostra faena.

Aquest trosset de nosaltres i de l’Escola Taller es deia Victor Ripollés, “Pintabollos”, “Pinta”, “Paint”,… i era un dels pilars d’aquest grup, o “gran familia” que a estones formem. Sobretot de 8 a 15 hores.

Ell, ja no està i ens hem quedat tots un poc sols i un poc més buits. L’única forma de plenar aquest espai que ens ha quedat és parlar d’ell en el mateix carinyo que ell aportava a la resta de nosaltres, i recordar-lo cada dia.

I com no, recordar-lo en el nostre blog, el seu blog, de fet hi ha un article que és seu, “Proba de resistència a la salinitat”, parlant d’allò que més li agradava, tot el que envoltara al monte i a les plantes. De fet, ens anava a deixar en Setembre per marxar a Segorbe a fer el “Cicle Superior de forestal”, lo que ell més desitjava i del que nosaltres ens alegràvem. 

Deia, fa uns dies, que de pensar-ho ja ens enyorava, lo que no pensàvem era que, avui, ara i durant tota la vida serem nosaltres els que el tirarem a faltar a ell.

Ara, entres per la porta de l’Escola Taller, i no està fumant fóra, o agafant la bicicleta de algun company per a sorprende-mos fent “cavallets” , o pujant i baixant regadores plenes d’aigua, o sent voluntari per a moltes de les coses que es necessiten d’ajuda o de voluntarietat, o jugant en altres companys a emplujar-se i a la vegada donar-se abraçades,...

L’Escola Taller està trista, i creem que estarà durant molt de temps. Només ens queda sentir-nos, dins de la tristor que portem, superafortunats d’haver-lo conegut, d’haver disfrutat de la seua alegria i de la seua companyia, d’haver tingut l’oportunitat de passar algunes estones en ell, o moltes estones, com alguns dels seus amics i companys de l’Escola, i dir en veu alta i forta, per part de cada un de nosaltres, que aquest tros del nostre camí que és la vida, que l'hem fet en tu, Pinta, al nostre costat, has fet que sigui del més agradable, entranyable , divertit i sempre en una sonrisa. I que sàpigues que, allà on estigues, que tot allò que ens has donat ha sigut bo.

Gràcies. Sempre estaràs al nostre cor.