Una història dels Ports
La protesta de l’alumnat compleix un mes de
tancament
Aquest cap de setmana l’Escola Taller dels
Ports acumula ja un mes de tancament. Si
la Generalitat no paga, la protesta s’allargarà fins el 14 de desembre, data en
la que finalitza el projecte. Tot i això, les classes pràctiques i teòriques
continuen; mentre, comparteixen espai amb matalassos, mantes, microones i
pancartes. Les circumstàncies han fer d’aquesta Escola una història específica,
una història dels Ports.
Ens situem en la tardor de 2010. El projecte
arrenca amb una inversió d’un milió d’euros per a formar en jardineria,
lampisteria, construcció i electricitat a 30 joves de la comarca, en situació
d’atur i menors de 24 anys. Vanessa Vicente, directora de l’Escola, en valora
la inversió: “més del 70% dels proveïdors són de la comarca. Junt a la formació
de l’alumnat, l’Escola reverteix en l’economia comarcal i en dinamitza el
comerç. Només allò més específic ens ho serveixen proveïdors al·lòctons.
A més de la formació, teòrica i pràctica,
també s’han ofert classes de reforç per a obtindre el graduat escolar, na
manera d’entendre les Escoles Taller com al primer esglaó d’un futur
professional millor, tal i com reivindica el docent Maurici Royo.
El president de la Mancomunitat, Santiago
Pérez, relata la cronologia dels impagaments: “en cap moment els pagaments han
seguit un ritme normal. Hem avançat nòmines, beques salari o pagament a
proveïdors. En d’altres llocs renunciaren a les Escoles Taller o als Tallers
d’Oficis per por a veure ofegada la liquiditat de l’entitat. Nosaltres ens
veiérem en aquesta situació límit”. Al mateix temps s’anava materialitzant
l’aprenentatge de l’alumnat en el viver forestal de Cinctorres, en una àrea
recreativa de Valllibona o en la Casa Correus de Forcall.
Però, més enllà d’allò material, hi trobem les
històries personals. Diego va fer el camí invers: deixar per un temps la casa
dels seus pares a Castelló per a instal·lar-s’hi en Vilafranca. Com ell,
l’Andy, que va tornar al municipi des de Madrid. Així també com altres alumnes
es desplaçaren des de Forcall, Cinctorres o Sorita, per a rebre en la comarca
l’oportunitat formativa que no oferia la capital.
Vertebrar una comarca com la dels Ports no es
gens fàcil. Per una banda, s’imposa la demografia dispersa, per l’altra les
malmeses carreteres i el dur clima de l’hivern. Totes aquestes circumstàncies
es transformen en despeses. Hi ha qui disposa d’una xarxa familiar, però hi ha
que no, fet pel qual els impagaments tenen un efecte tan directe en les
persones.
El tancament dels que s’ha complert aquest cap
de setmana un mes és l’ultima de les protestes. La que posa rostre a una
oportunitat perduda. La seu de la Mancomunitat es troba hui per hui nodrida de
pancartes i cartells que compten els dies de protesta. El projecte acaba en
desembre i allí romandrà l’alumnat fins a l’últim dia, amb la dignitat de qui
es dirigeix a la Generalitat per a assolir un futur millor i es troba un
descampat.
