Una història dels Ports. La protesta de l’alumnat compleix un mes de tancament

Una història dels Ports

La protesta de l’alumnat compleix un mes de tancament

Aquest cap de setmana l’Escola Taller dels Ports acumula ja un mes de tancament.  Si la Generalitat no paga, la protesta s’allargarà fins el 14 de desembre, data en la que finalitza el projecte. Tot i això, les classes pràctiques i teòriques continuen; mentre, comparteixen espai amb matalassos, mantes, microones i pancartes. Les circumstàncies han fer d’aquesta Escola una història específica, una història dels Ports. 

Ens situem en la tardor de 2010. El projecte arrenca amb una inversió d’un milió d’euros per a formar en jardineria, lampisteria, construcció i electricitat a 30 joves de la comarca, en situació d’atur i menors de 24 anys. Vanessa Vicente, directora de l’Escola, en valora la inversió: “més del 70% dels proveïdors són de la comarca. Junt a la formació de l’alumnat, l’Escola reverteix en l’economia comarcal i en dinamitza el comerç. Només allò més específic ens ho serveixen proveïdors al·lòctons.

A més de la formació, teòrica i pràctica, també s’han ofert classes de reforç per a obtindre el graduat escolar, na manera d’entendre les Escoles Taller com al primer esglaó d’un futur professional millor, tal i com reivindica el docent Maurici Royo. 

El president de la Mancomunitat, Santiago Pérez, relata la cronologia dels impagaments: “en cap moment els pagaments han seguit un ritme normal. Hem avançat nòmines, beques salari o pagament a proveïdors. En d’altres llocs renunciaren a les Escoles Taller o als Tallers d’Oficis per por a veure ofegada la liquiditat de l’entitat. Nosaltres ens veiérem en aquesta situació límit”. Al mateix temps s’anava materialitzant l’aprenentatge de l’alumnat en el viver forestal de Cinctorres, en una àrea recreativa de Valllibona o en la Casa Correus de Forcall. 

Però, més enllà d’allò material, hi trobem les històries personals. Diego va fer el camí invers: deixar per un temps la casa dels seus pares a Castelló per a instal·lar-s’hi en Vilafranca. Com ell, l’Andy, que va tornar al municipi des de Madrid. Així també com altres alumnes es desplaçaren des de Forcall, Cinctorres o Sorita, per a rebre en la comarca l’oportunitat formativa que no oferia la capital. 

Vertebrar una comarca com la dels Ports no es gens fàcil. Per una banda, s’imposa la demografia dispersa, per l’altra les malmeses carreteres i el dur clima de l’hivern. Totes aquestes circumstàncies es transformen en despeses. Hi ha qui disposa d’una xarxa familiar, però hi ha que no, fet pel qual els impagaments tenen un efecte tan directe en les persones. 

El tancament dels que s’ha complert aquest cap de setmana un mes és l’ultima de les protestes. La que posa rostre a una oportunitat perduda. La seu de la Mancomunitat es troba hui per hui nodrida de pancartes i cartells que compten els dies de protesta. El projecte acaba en desembre i allí romandrà l’alumnat fins a l’últim dia, amb la dignitat de qui es dirigeix a la Generalitat per a assolir un futur millor i es troba un descampat.