dimecres, 12 de desembre del 2012

El tancament també s’acabe



El tancament també s’acabe

El pròxim divendres dia 14 s’acabe l’Escola Taller. Donem fi a dos anys de formació i treball, en els que hem aprés tots moltes coses, de l’ofici, de formació, de les persones, de l’administració, del grup,… En els que ha hagut una evolució personal, laboral, grupal, interpersonal i general en cadascú dels que estem ací.

En l’Escola Taller, també s’acabe en nostre tancament voluntari i pacific de 50 dies per a aconseguir que l’Administració competent ens pague el que ens deu. L’objectiu principal no l’hem complert, però hem aconseguit altres, com fer-mos sentir, aprendre a que les coses no són tan fàcils i que a voltes s’ aconseguixen i a voltes no, però no per això hem d’estar menys orgullosos del que hem fet; a que les critiques de persones que no pensen com nosaltres no ens afecten, a que tothom no ens pot entendre, i a que és més fàcil no dir res, ignorà quin volen que siga en nostre destí. En el nostre bagatge emocional s’ens queden situacions de estrès, de desesperació, de frustració que hem sabut manejar.

Des d’ ací, agrair a tots aquells i aquelles que ens han donat suport en els moments difícils que hem passat, que saben qui són.

El divendres, abans de la cloenda de l’Escola Taller, en reunirem a la porta de l’edifici de la Mancomunitat que ha segut la nostra seu fins ara. L’hora serà les 13 h. Tota aquella persona que vulga apropar-se a donar suport serà benvingut. No busquem la compassió de ningú, si de cas, la reflexió de que el  que ens està passant a nosaltres pot ser no sigue un cas tan aïllat. 

I encara que no estiguem tancats, seguirem fent tota la pressió que estigue en les nostres mans per a rebre els sis mesos de nòmines que ens deuen.

Esteu tots convidats.

dilluns, 10 de desembre del 2012

5 MESES SIN COBRAR, 40 DÍAS DE ENCIERRO, 15 CARTAS Y NINGUNA RESPUESTA



5 MESES SIN COBRAR, 40 DÍAS DE ENCIERRO, 15 CARTAS Y NINGUNA RESPUESTA

Los alumnos, trabajadores y profesores de la Escuela Taller Els Ports llevan un mes y diez días de encierro y envían cartas diarias a la consellera Català para pedir que les pague.

Los alumnos y trabajadores de la Escuela Taller Els Ports han finalizado la construcción del vivero en el polígono de Cinctorres. No lo han terminado como hubiesen querido, porque la escuela ha atravesado por varias contingencias que han impedido acabar en el puerto previsto el proyecto que se inició hace dos años.  Los alumnos y profesores llevan cinco meses sin cobrar las nónimas. La Generalitat Valenciana les debe 214.000 euros. El dinero correspondiente a su sueldo y a los pagos a proveedores que han suministrado material. Para reclamar su pago antes de que finalice la Escuela Taller, el próximo 14 de diciembre, ya no saben qué hacer. 

Hace 40 días iniciaron un encierro en la sede de la Mancomunitat Els Ports para exigir el pago del dinero adeudado. Los primeros días del encierro recibieron el apoyo de los alcaldes de la comarca, aparecieron en los medios de comunicación... La protesta hizo pitar los oidos a algún responsable de la administración autonómica, pero no lo suficiente. A mediados de noviembre cobraron 114.000 euros, pero faltan los otros 214.000. 

Así que el encierro continuó. El ánimo entre los alumnos y profesores no es especialmente bueno, aunque por encima de todo mantienen su dignidad y todos los días siguen trabajando en el vivero. Además del enciero hace dos semanas creyeron conveniente dirigirse a la consellera de Educación y Empleo, así como a los secretarios autonómicos encargados. Ellos sí que cobran todos los meses sus nóminas por no hacer su trabajo. Cada día los alumnos, profesores y personal del taller dirigen una carta a la conselleria. Han enviado ya 15 de ellas con las firmas de los componentes que secundan el encierro. Así como, otras 15 al Servef Castellón. Hasta ahora no han tenido ninguna respuesta por parte de la administración.
En la misiva, además de detallar todas las actuaciones llevadas a cabo en los pueblos y el vivero, con la inversión correspondiente, exponen el drama humano que están suponiendo los impagos para muchos de los alumnos. Muchos venían de una situación de desempleo y vieron en la Escuela Taller una alternativa, truncada luego por la ineficacia de la administración.

Algunos tienen trabajo o entrevistas
Pese a la desidia de la administración autonómica los alumnos y trabajadores de la escuela taller han adquirido conocimientos de fontanería, electricidad, viverismo o albañilería. En el desarrollo de la escuela tres de los alumnos han encontrado trabajo. El día 14 otros tienen perspectivas de trabajar o, al menos, entrevistas de trabajo. Una pequeña luz al final de un tunel. No obstante, hasta que la Generalitat no pague la oscuridad no acabará. Los profesores y trabajadores deberán cobrar el finiquito para poder presentarse ante el Servef en busca de empleo, en busca de un nuevo trabajo en el que paguen religiosamente.

dilluns, 26 de novembre del 2012

Una història dels Ports. La protesta de l’alumnat compleix un mes de tancament



Una història dels Ports
La protesta de l’alumnat compleix un mes de tancament

Aquest cap de setmana l’Escola Taller dels Ports acumula ja un mes de tancament.  Si la Generalitat no paga, la protesta s’allargarà fins el 14 de desembre, data en la que finalitza el projecte. Tot i això, les classes pràctiques i teòriques continuen; mentre, comparteixen espai amb matalassos, mantes, microones i pancartes. Les circumstàncies han fer d’aquesta Escola una història específica, una història dels Ports. 

Ens situem en la tardor de 2010. El projecte arrenca amb una inversió d’un milió d’euros per a formar en jardineria, lampisteria, construcció i electricitat a 30 joves de la comarca, en situació d’atur i menors de 24 anys. Vanessa Vicente, directora de l’Escola, en valora la inversió: “més del 70% dels proveïdors són de la comarca. Junt a la formació de l’alumnat, l’Escola reverteix en l’economia comarcal i en dinamitza el comerç. Només allò més específic ens ho serveixen proveïdors al·lòctons.

A més de la formació, teòrica i pràctica, també s’han ofert classes de reforç per a obtindre el graduat escolar, na manera d’entendre les Escoles Taller com al primer esglaó d’un futur professional millor, tal i com reivindica el docent Maurici Royo. 

El president de la Mancomunitat, Santiago Pérez, relata la cronologia dels impagaments: “en cap moment els pagaments han seguit un ritme normal. Hem avançat nòmines, beques salari o pagament a proveïdors. En d’altres llocs renunciaren a les Escoles Taller o als Tallers d’Oficis per por a veure ofegada la liquiditat de l’entitat. Nosaltres ens veiérem en aquesta situació límit”. Al mateix temps s’anava materialitzant l’aprenentatge de l’alumnat en el viver forestal de Cinctorres, en una àrea recreativa de Valllibona o en la Casa Correus de Forcall. 

Però, més enllà d’allò material, hi trobem les històries personals. Diego va fer el camí invers: deixar per un temps la casa dels seus pares a Castelló per a instal·lar-s’hi en Vilafranca. Com ell, l’Andy, que va tornar al municipi des de Madrid. Així també com altres alumnes es desplaçaren des de Forcall, Cinctorres o Sorita, per a rebre en la comarca l’oportunitat formativa que no oferia la capital. 

Vertebrar una comarca com la dels Ports no es gens fàcil. Per una banda, s’imposa la demografia dispersa, per l’altra les malmeses carreteres i el dur clima de l’hivern. Totes aquestes circumstàncies es transformen en despeses. Hi ha qui disposa d’una xarxa familiar, però hi ha que no, fet pel qual els impagaments tenen un efecte tan directe en les persones. 

El tancament dels que s’ha complert aquest cap de setmana un mes és l’ultima de les protestes. La que posa rostre a una oportunitat perduda. La seu de la Mancomunitat es troba hui per hui nodrida de pancartes i cartells que compten els dies de protesta. El projecte acaba en desembre i allí romandrà l’alumnat fins a l’últim dia, amb la dignitat de qui es dirigeix a la Generalitat per a assolir un futur millor i es troba un descampat.

dimarts, 20 de novembre del 2012

HEM COBRAT, O NO? DEPÈN QUINS ULLS MIREN.



HEM COBRAT, O NO? DEPÈN QUINS ULLS MIREN.

Ara fa deu dies, la Generalitat Valenciana es va dignar a ingressar-mos una part del que ens deuen. La part positiva, que hem cobrat un poquet, la part negativa, que és tant poquet que volem contar-vos per a que ens ha arribat:

114.000 euros, que es suposa que els haguérem tingut que cobrar abans de juny. Per a una persona sola, molt, però per a repartir, no se no sé.

El cas és que entre els 50.000 euros que devíem a la Mancomunitat, entre factures, segurs socials, irpf,…; els 20.000  que devíem als proveïdors, que també se’ls han guanyat, i el que hem de tornar a la Conselleria (No és perquè vulguem), ens han quedat per a pagar al equip docent els mesos d’abril, maig i 14 dies de juny i als alumnes-treballadors, 14 dies de juny i prou.

Volem pensar que tots els dies que portàvem tancats en aquells moments tenien que dir alguna cosa. També el moviment en la premsa i les manifestacions,… Realment no ho sabem. Que està bé que ens hagen pagat, clar, que seguim esperant el que se’ns deu des de el mes de juny, també.

És afortunat el que cobre tots els mesos, crec que tots estem d’acord en això, i el fet que ens paguen fins juny, està bé, però no és lo que toque. No som afortunats precisament. Que des de el 15 de juny fins avui, han passat molts dies.

dilluns, 29 d’octubre del 2012

MANIFEST ESCOLA TALLER ELS PORTS



MANIFEST ESCOLA TALLER ELS PORTS

Els alumnes-treballadors/es i l’equip docent de l’Escola Taller Els Ports volem manifestar la nostra decepció i malestar per no poder continuar en la nostra formació i per l’absènsia de cobro que arrastrem des de el mes de març, en alguns casos. Pel que ens veïem obligats a compartir el que pensem:

Pensem que tenim dret  a una formació, en el nostre cas, a un ofici, de qualitat, adaptada a la nostra vocació i en la formació pràctica adequada i acompanyada dels materials necessaris per a la mateixa.

El treball remunerat és un dels objectius vitals de tot ésser humà en capacitat per a portar-ho a terme. Les persones ací presents, tenim eixa capacitat i per tant, també el dret a cobrar pels serveis que hem dut a terme, ja sigui en contract per formació, ja sigui en contract com a personal laboral. Pel que pensem que aquest dret a rebre el salari deuria anteposar-se a altres com les obligacions en els bancs.

Pensem que tota aquella inversió que no arribe en el moment adequat, és inversió perduda que retorne a la administració i que no repercuteix ni en el nostre aprenentatge, ni en el pago als nostres proveïdors.

I, sobretot, reivindiquem el nostre dret a no formar part del estereotipus NI Ni, que a voltes volen donar-mos. Volem estudiar, volem treballar. Som jóvens però busquem el nostre futur. Som jóvens però ací i ara, l’error no és el nostre, és d’aquells que no compleixen en les politiques d’ocupació que defenen a la joventut com nosaltres.